Un dia d'acostament a Josep Pla: l'Empordanet



Hem vist la casa de la fundació Josep Pla i hem menjat a Llafranc, prou bé.
Hem tingut un matí frescot i amb un cel tapat tot el viatge on, sempre a l'horitzó, veiem que cap on anàvem podia ser clar. Arribats a Palafrugell encara estava tapat però semblava que la tramuntana anava netejant el cel cap a nosaltres. Ens hem acostat al Pla que roman a les seves terres i ens hem deixat endur més de 80 anys enrere fins que l'edat el permetia -si es podia més- no tenir pèls a la llengua.
Després de dinar hem pujat al far i totes les construccions que hi ha allà dalt. La tramuntana ja es feia notar i ens ho havia netejat. Sorprèn veure un poblat ibèric al costat d'un bonic hotel, un poblat vigilat per Sant Baldiri. Finalment havíem trobat a Sant Baldiri, nom que sempre dic quan no recordo el sant al que està dedicada una ermita o conjunt constructiu.
Veure el somriure a la cara de la Montse compensa tots els esforços de mobilitat que cal fer.
(Xavier)



Després d’una visita a la Fundació Josep Pla de Palafrugell, ens apropem al far de Sant Sebastià. Badant per aquest paratge, encara amb el xiuxiueig a les orelles de les paraules escoltades d’en Pla, percebo la flaire d’aquell Empordanet que ell va trepitjar i que impregna aquests racons.
Absorta en aquests pensaments, noto com comença a treure el nas un vent de tramuntana que bufa fred tot i no ser d´hivern, que s’apropa descarat al meu rostre descobert espavilant-me els sentits i que vol escolar-se per sota l’abric. Juganer, empeny una mar de tardor avorrida sense cap vaixell a l’horitzó que es deixi onejar per les seves aigües. Entremaliat, despentina els arbres i revifa la fullaraca que roman adormida a terra, mentre, el far de Sant Sebastià,  al seu lloc privilegiat, s´ho mira tot airós, impertorbable.
El sol, en hores baixes, aclaparat per la nit que s’hi vol imposar, deixa anar les seves últimes escletxes de llum embolcallant el far que comença a espolsar-se la mandra, preparat per encendre els llums que donaran el senyal als vaixells agosarats que s’hi vulguin apropar.
Quan el cicle de la vida acompanya l'harmonia de l'entorn, tot té un sentit de ser.
(Montse)



'A l'Empordà arriba la tramuntana i ho neteja tot'. (Xavier)



 

Comentaris

Publicacions populars